Escuain 2011 pre-campanya al C9 (1a part)

El riu de les Galeries Velles del C9 a -325m

Escuain 2011

Campanya G.E.Badalona

Després de passar l'hivern “carregant piles” i pensant en Escuain, finalment ha arribat el moment d'iniciar la campanya Escuain 2011, els objectius principals d'enguany seran tres, per una part l'equip d'escaladors del GEB, amb en Brauli Torres al capdavant retornaran a La Bufona (C20) per continuar amb les escalades al Metropolità, que tan bons resultats van donar l'any passat on es van remuntar uns 300m de desnivell. El segon equip del GEB, coordinat pel Xavi Fuertes, revisarà el C13 on continuaran equipant la cavitat fins el sifó terminal de -603m amb la idea de poder conectar amb el proper afluent de la Bufona. I el tercer grup, el de espeleobussejadors, format per un equip mixte GEB-SIE-Proteus-ERE, tenim l'intenció d'atacar el final de les Galeries Velles del C9, i intentar bussejar el sifó terminal de -610m per mirar de conectar amb la Galeria de l'Esperança del Sistema B15-B7-B1.

De nou, camí de San Vicenda

És d'aquesta ultima activitat de la que ara us parlaré en aquesta crònica.

L'any passat ja vam començar a equipar la cavitat, aprofitant els darrers dies del permís d'exploracions que el Parc Nacional d'Ordesa concedeix anualment al GEB, vegeu l'article en aquest mateix blog: http://www.freatic.com/?q=node/13 .

Enguany amb el permís renovat, disposem d'alguns dies abans de la campanya d'Agost, així que aprofitarem per avançar la feina i continuarem equipant les Galeries Velles del C9, més enllà del punt on ho vam deixar l'Octubre passat, amb la idea d'arribar al bivac de -400m i veure com és.

Caminant per los Rayares del Calcil, al fons, Castillo Mayor i Peña Montañesa

Després de la usual aproximació al petit refugi ramader de San Vicenda, on fem nit, pujem cap a Cuello Viceto, la Foratata, Rayares del Calcil, i finalment arribem al Barranco d'o Paxón, on sobre la minuscula entrada al C9, quasi en mig del torrent. Des de Plana Canal, on tenim el cotxe son unes 3h de camí.

Rayares del Calcil, pins negres secs en mig del rascler

Aquest cop, som sis persones per entrar al C9, tot un èxit!, aixi que com que al bivac no hi ha lloc per tots farem dos grups, de primer entren el Javi, l'Hilari Jr, i el Xavi, amb 200m de corda, 50 xapes i maillons, i el taladre a bateries, una hora més tard, entrarem el Dani, la Genni i jo, amb material de vivac per quatre persones i menjar.

L'Hilari Jr, al darrer pou que es va equipar l'Octubre passat

Davallant les galeries fòssils abans del col.lector

Més ressalts que cal equipar

Després d'algunes hores de descens, ens tornem a trobar tots plegats, en mig de l'important col.lector que apareix a -250m a les Galeries Velles, va força carregat d'aigua, cosa que no és massa problema, tret de l'empipador i constant soroll que no ens permet comunicar-nos si no és a crits. La veritat que aquest col.lector ens ha sorprès, doncs a la topografia no hi consten la majoria de ressalts i pous que cal equipar amb corda, passamans, i algun rapel guiat, cosa que fa que gastem molta més corda de la que pensàvem.

Progressió pel col.lector

Després d'un bon tram seguint l'aigua d'aquest col.lector, durant uns 100m de desnivell (entre -245m i -350m de fondària), amb inumerables marmites on la progressió sovint es fa amb l'aigua fins la cintura, arribem a un punt on l'aigua es precipita per un pou més llarg que els anteriors, és el P-23, retrocedim una mica i ens enfilem pel meandre i mitjançant un ràpel guiat podem accedir a una curta galeria fòssil que ens permet allunyar-nos de la sorollosa cascada i davallar el pou fora de l'abast de l'aigua, a la seva base però, tornem a progressar per dins del riu.

Un dels incontables ràpels guiats, ens porten cap a una curta galeria fòssil

De nou la progressió es fa pel col.lector

Al cap de poca estona l'aigua es perd en una estretor i nosaltres podem continuar finalment per una galeria abandonada pel riu, però que sembla entrar de tant en tant en funcionament, quan l'anterior engolidor no pot drenar tota l'aigua del col.lector.

Un parell més de resalts verticals i arribem a la famosa "Diaclasa Ingràvida", que amb el seu descriptiu nom, defineix força be de que es tracta. Ja ens disculpareu però sols tenim una foto feta quan ja la diaclasa s'havia enxamplat prou com per que el Javi poguès treure la càmera i disparar...

Sortint de la Dicalasa Ingràvida, just abans del bivac

Tot just travessem la diaclasa, entrem a una nova galeria penjada i totalment fòssil on hi ha l'únic punt possible de bivac. Fins aquí l'any 1975 el GEB va baixar un pesat equip de submarinisme!! Encara avui hi hem trobat una vella aleta "vintage" de la casa Nemrod model "Costa Brava", sens dubte oblidada aquí des del 1975.

Reposant una mica...

Discutint la jugada al bivac, amb l'aleta Nemrod "Costa Brava" de 1975...

Arribats tots al bivac, tant sols ens queden ja uns 20 metres de corda i poques xapes, així que discutim la jugada. Com que sols tenim material de dormir per a quatre, i veient les exigües dimensions del mateix. Decidim que els tres que havien entrat instal.lant, Javi, Hilari i Xavi, acabaran de gastar la corda disponible equipant els seguents resalts, i els altres tres, Dani, Genni i Josep, tornarem cap a fora, a dormir a San Vicenda, son les 18h i ens queda un llarg camí fins a sortir de la cavitat i baixar al refugi, així que no ens entretenim.

Poc després del bivac torna a aparèixer el riu.

L'Hilari Jr, ja de puajda cap al bivac.

Al terra sols hi ha lloc per a dos, l'altre ha de dormir en hamaca.

L'equip que retornem al refugi, sortim tranquilament, i després d'unes 12h d'estar dins el C9 arribem a l'exterior, aquest cop però no hi ha ni boira ni tormenta, així que una agradable nit ens acompanya fins a San Vicenda. Els altres tres, sortiran l'endemà al mig dia.

L'endemà, remuntant el riu, ja de sortida.

El nivell d'aigua per la nit ha baixat una mica, però la mullena és inevitable.

El col.lector cap als -350m

Continuarà...

Agraïments: Frontals Scurion 1300 cedits per Scurion: http://www.scurion.ch

Text: Josep Guarro
Fotos: Javi Garrido